Hui entrevistem a Jose Ramón Vayà, persona molt coneguda al poble ja que ha sigut alcalde i director del Col·legi Públic Beata Inés de Benigànim. També va ser jugador i protagonista d'una etapa en la que es va instaurar el Bàsquet al nostre poble.
Ja teníem ganes de poder entrevistar-lo i conéixer com va viure ell el naixement del bàsquet al nostre poble.
Hola Jose Ramón, primerament moltes gràcies per la informació i fotos que ens vas passar abans de l’estiu.
CBB: Hi havia bàsquet al poble quan eres xicotet? Quins records guardes d’aquells dies?
JR: Ja fa uns quants anys d’eixò i, no hi havia bàsquet. En el tema esportiu el rei era el futbol i jugavem en tots els llocs on podiem : carrer, a les “eres”, on estan ara les Escoles del Parc i al Camp de Futbol de La Rosaleda (uns més i d’altres menys).
CBB: Tenim entés que el Patronato va ser un dels primers llocs on es va jugar a bàsquet, és així?
JR: Efectivament al Patronato es jugava al bàsquet però , si no en falla la memòria , jugaven els alumnes que estudiaven Batxillerat allí, sense cap competició externa.
CBB: Quina relació tens amb el món de l’esport (esports que has practicat des de xicotet fins a l’actualitat)
JR: Si en tinc que definir (esportivament parlant), diria que m’agraden quasi tots els esports i n’he practicat bastants (encara que era dels “menys bons” en tots-no utilitze mai el terme “dels roíns”-). En quant a la pràctica he fet : futbol i futbol sala, bàsquet, handbol, voleibol, tennis taula, natació, bicicleta muntanya...
CBB: Com i quan arriba Jose Ramón al CP Beata Inés? Quins records guardes d’aquells dies? Com naix el tema dels equips de bàsquet, competició escolar?
JR: Després d’aprovar les oposicions i estar uns quants anys destinat fora de Benigànim per fí, al curs 1980/81 vaig vore complit el meu desig, treballar al meu poble, i l’1 de setembre de 1980 en vaig incorporar al CP BEATA INÉS.
Tinc molts records d’aquells temps però el millor de tots, i que ha perdurat al llarg del temps, es haver-me trobat en un grup de companyes i companys sempre disposats ha treballar per millorar l’Educació dels nostres alumnes i fer una Escola arrelada al poble i capdavantera en tots els avanços educatius que en aquells moments estaven sortint.
A finals dels 70 es fa palesa la “necessitat” d’interactuar/interrelacionar-se les Escoles dels diferents pobles de la Comarca , una de les maneres de fer-ho va ser per l’utilització de l’esport. Així es van crear els Jocs Esportius Comarcals que varen començar en competicions d’Atletisme i , si no recorde mal futbol , passant en els anys 80 a incorporar les competicions de futbol sala, voleibol i bàsquet.
CBB: Quina relació hi ha entre les competicions escolars en les que participava el CP Beata Inés i la creació de la Lliga de bàsquet de Benigànim? Estiu i/o hivern?
JR: Es evident que les Competicions Escolars van ser l’origen/la pedrera, com diriem ara, de tots els equips (excepte futbol), tant de xiques com de xics, que després van participar en les diferents lligues/competicions tant locals, com autonòmiques, com nacionals al llarg dels anys 80, 90, 2000 ... , tots recodem els equips de volei (xiques/xics), tennis taula (xiques/xics) i per suposat els de bàsquet. Si repaseu cares i noms veureu que més del 90% de les xiques/xics que practicaven, i alguns encara practiqueu, els primers passos es vau donar a l’Escola i la majoria als Jocs Escolars.
CBB: Durant uns anys va haver molta afició i molta gent descobria i jugava al bàsquet, per què creus que hi havia aquest entusiasme pel bàsquet? Per què creus que això es va acabar?
JR: En la meua modesta opinió al respecte, crec que van haver tres fets fonamentals, per un costat (als anys 80) els clubs i la Selecció Espanyola van començar a ser considerats entre els favorits a tot, per altra banda l’espectacle que dona i ,sobretot, l’emoció que fa que un partit no estiga “acabat” fins l’últim segon (tots puguem recordar “remuntades” en els últims 15-20 segons i partits guanyats a l’últim segon) i com no podia ser d’altra manera, el gran factor que el va fer vissible va ser la TV que va enganxar al bàsquet a la gran majoria dels aficionats.
Respecte a per què es va acabar, deixant de banda altres motius-més o menys “econòmics”- , jo crec que tant al nostre poble com a la majoria de pobles relativament “menuts” el problema fonamental va ser la falta d’instal·lacions adecuades per la seua pràctica. L’apertura del Pavellò Cobert als anys 1998-1999 ha sigut fonamental per al gran creixement del bàsquet al nostre poble.
CBB: Per a nosaltres és molt important conéixer els orígens del bàsquet al nostre poble i volem donar-te les gràcies per haver contribuït a fomentar el bàsquet de formació a les escoles perquè gràcies a això molta gent es va aficionar com Rafa Gallego “Chapero”, Carlos Llopis, Enrique Gilabert etc i es va poder crear posteriorment el nostre Club Bàsquet Benigànim.
JR: Ha sigut un plaer per a mí poder contribuir a la vostra tasca d’expansió i coneixement del bàsquet al nostre poble, així com aportar dades que permeten seguir el “camí” que ha recorregut aquest esport fins convertir-se en el Club, però sobretot en l’escola de bàsquet, que entre tots vosaltres heu aconseguit. Si vos puc ajudar, ja sabeu on estic.
